Cinquanta anys educant petites grans persones. Aquest és el lema que va presidir els actes de commemoració del cinquantè aniversari de l’Escola Torroja i Miret. Autoritats municipals i Educatives, mestres, pares i mares, alumnes i tots els allí plegats van viure un acte en el que la paraula clau va ser l’emoció. Emoció de retrobar-se amb aquell antic amic, amb aquell mestre o mestra tan sever o severa que et va ensenyar a llegir, restar i multiplicar i et va dir que com tu no n’hi ha un altre, aquella cuinera que et feia menjar les llenties si o si... En definitiva, una tarda per retre homenatge a tota la comunitat educativa d’una Escola que ha estat i és un referent per a Vila-seca.
He dividit el llibre en tres parts ben diferenciades. La primera és un breu recull biogràfic del Senyor Antoni Torroja i Miret, que dóna nom a l’Escola. La segona té com a base la construcció de l’Escola i les successives ampliacions i reformes i la tercera, potser la més emotiva i viscuda, fa referència a la gent, els alumnes, mestres, pares i mares que conformen la comunitat educativa, sense oblidar-nos dels conserges, monitores de menjador, personal d’administració, tècnics d’educació infantil i de les cuineres, ja que tots han aportat el seu gra de sorra en la tasca d’educar i formar petites grans persones.
Durant aquests mesos d’investigació i redacció del llibre he trobat bellíssimes persones disposades a ajudar aportant les seves vivències i anècdotes, els seus records i la seva estima pel l’escola. En les reunions prèvies, xerrades, entrevistes i posada en comú de diferents criteris, he vist el seu somriure, els seus ulls i he notat un xic d’enyorança d’una època què, malgrat les dificultats, fou per la majoria feliç i enriquidora.
També he vist una direcció il·lusionada per la celebració del cinquantè aniversari, sabedora que té a mans una fita excepcional, i que rememorar tantes històries, alegries, plors, emocions... és difícil però no impossible.
Crec que el projecte de l’educació integral de les persones és el que tots els mestres del Torroja han intentat, amb diferents formes i noms, portar a terme. No podem oblidar les enormes dificultats que es van trobar els catorze primers mestres, preocupats en mantenir l’ordre en classes molt nombroses i en inculcar valors que potser avui en dia no s’estilen.
Als anys 80, l’empenta de nous mestres va revolucionar les aules, les formes i la manera d’encarar els aprenentatges. Foren ells els que posaren la llavor que molts altres van recollir, cuidar i millorar en els següents cursos.
Noves lleis canviants cada poc temps marcaren els anys 90, noves terminologies, sigles, continguts, procediments, actituds, competències, ompliren de feina els mestres, però la seva dedicació i esforç va permetre que l’escola continués endavant.
I més tard la informàtica, les TIC, les TAC, l’educació per projectes, les pissarres digitals, la coeducació, les aules d’acollida, nous idiomes, noves gents, ompliren les classes.
I passaran els anys, i el que avui ens sembla innovador es quedarà ràpidament obsolet, els llibres en paper seran un simple record, però els plors del primer dia de classe, les corredisses, les rialles, els jocs, les feridetes del pati, les pilotes de futbol...i el treball diari –no ho oblidem- romandran com quelcom inalterable en l’apassionant tasca d’educar.
En el llibre el lector reconeixerà l’enorme esforç que tots plegats varen esmerçar per construir el projecte d’una Vila-seca millor. I veient tants i tants noms coneguts i també tanta gent anònima però íntegra, cabal, compromesa...crec que aquells que els varen educar –i els eduquen- no ho varen fer tan malament i que les petites persones són avui grans persones.
I si voleu, d’aquí a cinquanta anys, ens tornarem a retrobar a l’Escola i obrirem la càpsula del temps. Us hi esperem!!.
José A. Molet
